Coordinar i unificar les lluites locals i globals.

Vicent Maurí Portaveu Intersindical Valenciana i membre del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV)

Les polítiques neoliberals que apliquen els governs arreu del món són l’expressió més brutal del capitalisme. A Europa, sota l’excusa de la crisi, s’estan atacant els drets laborals, socials i econòmics de la classe treballadora i del conjunt de la societat per afavorir els interessos de l’1% de la població, que manté els seus privilegis, a costa de la despossessió del 99%. L’austeritat suïcida imposada per la Troica als estats europeus, especialment als països del sud però també del nord, ha suposat una pèrdua important dels drets conquerits després d’anys de lluites obreres i populars.

Aquestes polítiques estan afectant els serveis públics, en general, i a l’educació, en particular. Això no és una novetat, l’estratègia de «liberalitzar-los», privatitzar-los, de mercantilitzar-los, de fer negoci amb els nostres drets a l’educació, la sanitat o les pensions, o a una vida digna, són una aposta clara i evident del poder financer i dels organismes internacionals, que apliquen submisament els governs de tots els continents, també els europeus.

Les treballadores i treballadors de l’ensenyament, de tots els nivells educatius, s’han vist afectats per aquestes polítiques antisocials. A l’estat espanyol, des de 2010, s’ha perdut una part important de poder adquisitiu per les retallades salarials però també s’han empitjorat les condicions laborals per l’augment de les càrregues lectives i de les ràtios, per la supressió dels llocs de treball que han estat al voltant de 55.000 en aquest període i per les polítiques privatitzadores de la dreta espanyola.

Davant d’aquest context, el sector educatiu ha estat molt actiu i fortament mobilitzat als darrers anys, fet que ha impedit, en part, que les polítiques neoliberals es pogueren aplicar en tota la seua amplitud. La mobilització laboral i social i la informació, l’agitació i propaganda en la versió clàssica però també actual, i la formació del conjunt de les treballadores i treballadors, i concretament dels àmbits educatius, i de la societat són necessàries per no només resistir als atacs contra l’educació com un dret universal sinó per avançar envers el model d’escola que volem. Una escola per a totes i tots, inclusiva, pública, democràtica, coeducativa, que respecte la diversitat cultural i lingüística i de qualitat.

La lluita per aconseguir avançar envers aquest model d’escola, però també en el procés de transformació social, no serà possible sense eines per coordinar i unificar les lluites locals i globals. Per això, calen espais com el Fòrum Social Mundial (FSM) i el Fòrum Mundial d’Educació (FME) i la seua revista digital Almanaque que ens són molt útils i necessàries per aconseguir-ho. Des de la nostra organització sindical volem reafirmar el nostre compromís amb aquests espais internacionals i felicitar la Secretaria Internacional del FME per la seua feina feta al llarg dels anys que esperem i desitgem continue durant molts més.

 

.

Esta entrada fue publicada en Artigos/Artículos/Articles. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *