Albert Sansano
Consell Internacional del Fòrum Mundial d’Educació
Des dels anys setanta, els debats sobre l’escola pública han avançat en paral·lelal treball dels Moviments de Renovació Pedagògica i del mateix Sindicat. Durantvora quatre dècades aquesta publicació ha prestat una atenció preferent al’actualitat vinculada a un model educatiu en construcció permanent.
Primavera de 1976. El Col·legi deLlicenciats de València, en sintoniaamb a la lluita per les llibertatsdemocràtiques, presenta “Unaalternativa per a l’ensenyança”. El documentserà debatut durant al cap d’uns quantsmesos després en la I Escola d’Estiu del PaísValencià. Els eixos clau d’aquell debat seran:escolarització obligatòria i gratuïta entre 4i 16 o 18 anys; cicle únic de l’ensenyament;caràcter laic i coeducatiu; ensenyament en lallengua materna; control i gestió democràtica.Eren uns punts que no excloïen la reivindicaciód’un nou marc polític: llibertat de reunió, acciói organització, dret de vaga i amnistia.
PRIMERS PASSOS
L’any següent, la II Escola d’Estiu abordal’escola pública, tema que també esdebat en les estructures sindicals. En1978, les discussions se centraran enels aspectes bàsics que ha d’arreplegarl’Estatut d’Autonomia: oficialitat del catalài competències exclusives de la Generalitaten matèria educativa. L’escola estatal s’hade transformar en escola pública ambl’adquisició de totes les característiquesque ha de tindre una educació de qualitat:menjador, transport, activitats extraescolars,..
