En la relectura de “La pedagogia de l’oprimit” m’he trobat hui amb el mateix interrogant que em vaig fer la primera vegada, al principi dels anys setanta. Alhora vaig llegir “L’educació com a pràctica de la llibertat”, ajudant-me a optar per la implicació de la meua vida en l’aposta per eixa educació alliberadora. En aquells moments fixava, encara que de forma una miqueta tardana, la meua opció per inserir-me en els processos d’alliberament social i política que també es vivien al nostre país. Des de llavors, la pregunta pels oprimits, i les opcions ètiques i polítiques que comporta, han sigut una constant en la meua visió de la vida i en l’intent de mantindre un compromís amb la transformació alliberadora de la societat. Vaig entendre, i continue entenent-ho així: l’educació juga un paper central en els processos emancipatoris de tots els éssers humans. En el centenari del naixement de Paulo Freire es reaviva la mirada lectora del món per a redescobrir novament la condició d’opressors i oprimits en què se situen les nostres vides i les vides d’un comunicat molt important de la humanitat.
més… https://stepv.intersindical.org/pensades/article/els_descartats_en_la_pedagogia_de_loprimit
Artículo en castellano (PDF)
Los descartados en La pedagogía del oprimido
https://intersindical.org/stepv/docs/Article_Julio_Rogero.pdf
